tag:blogger.com,1999:blog-22600291227064934522024-03-08T07:58:02.456+01:00Hores de no dormiraidalealhttp://www.blogger.com/profile/08269577701373483196noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-2260029122706493452.post-2688939627979496902010-11-11T03:57:00.000+01:002010-11-11T03:57:14.068+01:00Havia de ser així, no esperava quelcom diferent...Negre nit. Nit de transició de tardor a l'hivern. Nit de cansament, però alhora d'insomni. Un insomni que no busco però apareix en aquelles nits en les quals l'agenda preveu "aixecar-se més d'hora" del que és normal. Aquelles nits les quals l'agenda preveu un desplaçament.<br />
<div>Doncs, sembla que m'he d'anar acostumant. Crec que no és necessari que el meu cos s'alteri cada cop que preveu quelcom diferent a l'agenda. Comença a ser d'allò més normal. </div><div><br />
</div><div>He de confessar que de moment, el balanç de tot plegat, és positiu. Que només em queda acabar d'agafar-me a mi mateixa la mesura. Tot un repte que es comença a convertir en la meva "assignatura d'estadística" personal.<br />
<br />
En aquesta setmana de confessions, ho confesso. M'agrada. Ho confesso. Començo a estar acostumada. Ho confesso. Tinc respecte a la situació. Ho confesso. Tinc pors, neguits, ganes i optimisme. </div><div><br />
</div><div>No em permeto viatjar sola. Els companys de viatge que m'asseguro: les sensacions. I potser algú més que pugui llegir les meves impressions o, senzillament, que vulgui acompanyar-me. Algú s'anima?</div>aidalealhttp://www.blogger.com/profile/08269577701373483196noreply@blogger.com3